Jubilació.

Després de 11 mesos de professió, he decidit jubilar-me. Ha estat una vida laboral dura, una mica curta, però en ocasions molt intensa i creativa (també he de dir que malauradament poc productiva, la pela es la pela).

Les bases per començar la meva activitat laboral inventora les va posar el meu pare, un bon dia de fa 45 anys, tot dient-me: "fill meu, no sé que en farem de tu. Ja no saben que inventar".
Fou així com vaig decidir que algun dia seria inventor.

He dedicat tots els esforços de la meva meravellosa existència a per fer realitat aquell somni. Així, em saltava les classes per quedar-me a casa estudiant, preparant-me pel que veritablement volia resoldre: les necessitats del ésser humà, la seva relació amb la natura i l'univers, el destí final i suprem de la humanitat.

Quan vaig estar preparat, ara fa 11 mesos, vaig deixar anar tota la força creativa, a saber: l'armari que s'obria sol a qualsevol hora -molt practic-; un llit sense matalàs; la taula penjant del sostre, sense les molestes potes; una pilota quadrada que no marxava ni en una pendent de 45 graus; una tv que s'apagava quan no tenien suficient qualitat els programes...

Em vaig adonar que, cada cop que rumiava en un nou artefacte, algú altre també ho havia fet. Idèntic. O millor. Era com si en robessin les idees.

Incrèdul primer, i espantat després, vaig decidir fer una prova: vaig idear un aparell escalfador de sabó de bany, molt pràctic durant el dur hivern.
I ja estava inventat! No ho podia creure!

No entenia perquè, però tot el que inventava ja estava inventat.
Calia plegar amb dignitat.