Silencis

Era un home reservat. En 10 anys de feina, els seus companys i companyes, no recordaven cap conversa entretinguda amb ell. 

Defugia de la gent. S'amagava en les festes del personal. En les reunions no parlava. Ningú sabia que pensava, ni de la seva família; no es relacionava.

Un dia, va semblar que tenia ganes de comunicar. Cercava gent per xerrar. Volia participar de les converses, anessin o no amb ell, en tingués coneixement del tema o no. 

Per celebrar la seva tornada a la vida social, els companys, a la hora del cafè, van preparar una petita celebració de benvinguda amb pastes i cafè de les màquines de vending. 

Als 5 minuts de la festa, en plena animació, el company retrobat va proposar fer una primitiva comú per commemorar l'esdeveniment.

Van triar 6 números per la butlleta. Tres els tenien clars: corresponien al dia, mes i l'any del naixement de la nova amistat. El quart número era l'any que van entrar a treballar a la fàbrica. El cinquè, els euros de menys mensuals que els representava la nova pujada d'IRPF. Per acabar, un número fruit de restar al preu del cafè el dels companys que havia fet fora l'últim ERE. 

El nou retrobat es va encarregar de tramitar la butlleta comú davant l'administració.

L'endemà es va fer el sorteig. Va tocar.
El company va tornar al silenci.
També es va fer invisible.