Primers escrits

Vaig fer la "Enseñanza General Básica" als col·legis roses. Durant quatre anys, el tutor de la classe va ser el mateix: el professor de llengua castellana.

Recordo que portava mostatxo i no era massa amigable. Coses com la no violència, el respecte, el Barça o el català, no feien per ell. Era un mestre de pensament únic i mà ràpida.

Pels volts de l'any 1974 -jo tenia 12 anys- durant la Setmana Santa, ens va posar deures. Cadascú tenia que escriure una redacció sobre la classe. 

Ja m'agradava escriure, i vaig esplaiar-me relatant una divertida història d'animals de granja. Malauradament, no va passar el filtre moral de la meva mare, que em va recomanar la confecció d'un altre escrit. Més tou.

Però el primer em feia molta gracia; així que vaig portar els dos a l'escola i, un cop allà, ja decidiria en el seu moment. Si. Vaig posar la mà a la cartera i vaig entregar la genuïna i primera redacció. 
L'endemà, vaig comprovar la força de la paraula escrita. El mestre estava fet una fera i durant uns minuts -hores per mi- va llegir en veu alta l'escrit i va preguntar -rugir- per l'autor. No vaig ser valent i vaig callar. Però estava clar que sabia que era jo. 

En l'escrit, posava al mestre com el gall d'un galliner. I els companys com les gallines on, unes podien parlar i fer, i d'altres no podien dir cocorocó. No recordo gaire més, però si que em vaig divertir molt escrivint-ho. Espero que, a més, servis per fer pensar aquell tros d'animalot.