Dos Vergonyes

Una

Autèntica vergonya les càrregues policials a València. Fa uns anys això significava que el regim del dictador estava tocat i que el personal sotmès començava a no tenir por de protestar.

Anem-nos preparant perquè això vindrà. Sembla que no tenen altre forma de parlar amb el poble, i tot fa presumir, que tindrem que parlar o comunicar-nos. 

Fan com aquell pare que no educa els fills, insultant-los i clavar-lis mastegots, quan no fan el que ell creu. Crec que això esta contemplat com un delicte.

Si els cossos de seguretat son capaços d'estovar -de valent?- d'aquesta manera nens, pares i avis, anem preparant el cos. Per què, que jo sàpiga, ningú ha demanat perdó ni ha presentat la dimissió. Al contrari, s'han justificat.

Dons molt bé. Bona manera de fer entendre als nostres fills quina mena de mon tenim i qui ens governa. 

Ara què faran? Fer al València campió de lliga?

Dos

Com aturat, es una vergonya que diguin que trauran la prestació del atur a qui no accepti una feina. 

Primer, perquè el SOC mai m'han ofert una feina. 

Segon, perquè porto més d'un any sense fer una trista entrevista. 

Tercer, perquè la meva prestació esta acabada.

Quart, perquè tinc uns estudis universitaris que, fins fa una any, tenien sortida. Ara no.

Cinquè, perquè es una vergonya que, qui ha dit això, tingui feina i milions d'aturats no.