Pujo les escales d'una conselleria que comença amb “Ensen” i acaba amb “yament”. Dues treballadores de la neteja escombren l'escala amb profesionalitat. Amb la parsimònia típica de fer allò que ho fas dia rere dia, faci sol, pluja o nevi. I saps que ho bordes.
Soc sensible i quedo sorprès de tant personal -dos- treballant a les escales. Aquí no han retallat.
Entro al edifici. Moviment de gent entrant i sortint, la majoria per anar a fumar fora del edifici, al costat del cartell de “Edifici sense fum”.
Perdo la noció de reconèixer qui es qui entre la multitud. No sé esbrinar qui es un treballador i qui està de visitant.
Altre cop estic sorprès. Tots treballen aquí? No hi ha masses funcionaris en aquest local?
Dos funcionaris atenen una usuaria.
Surto. L'escala està recent escombrada. Ja hi han caigut fulles. Segur que també alguna burilla. Demà serà un altre dia.
Soc sensible i quedo sorprès de tant personal -dos- treballant a les escales. Aquí no han retallat.
Entro al edifici. Moviment de gent entrant i sortint, la majoria per anar a fumar fora del edifici, al costat del cartell de “Edifici sense fum”.
Perdo la noció de reconèixer qui es qui entre la multitud. No sé esbrinar qui es un treballador i qui està de visitant.
Altre cop estic sorprès. Tots treballen aquí? No hi ha masses funcionaris en aquest local?
Dos funcionaris atenen una usuaria.
Surto. L'escala està recent escombrada. Ja hi han caigut fulles. Segur que també alguna burilla. Demà serà un altre dia.
Via Augusta. Les minyones passejen els gossos dels seus amos.
Sabes mi admiracion hacia ti Pep, pero este relato no esta acorde a los tiempos que vivimos, quizas esta ambientado en una epoca lejana en que las hojas de los arboles caian en su temporada natural, seguramente bastante antes del cambio climatico.
ResponEliminaUn abrazo Pep
Sebas