No puc treure`m del cap les imatges dels gossos passejats com si
fossin nens.
Com et prepares per realitzar una feina així? Hi ha el
títol de Tècnic Especialista en Passejos d'animals domèstics? Perquè,
avui en dia, sense un títol de Tècnic del que sigui no ets res.
Imagino converses entre cuidadores:
- El meu no es troba bé i fa les caques dures. Pobret. I es tira uns pets!
- L'hauràs de dur al pediatre.
- On?
- Ai, perdona, que en soc de despistada, porta'l al veterinari! Per
cert, què li donaràs de menjar avui? Això de fer dinars i sopars és el
que més incomoda.
- Si, perquè els seus amos mengen de tot, però ells -es mira el gos amb tendresa- son tant delicats!
- Voldràs dir que no mengen (els amos), cada dia els tens més secs.
- Oh. Fan dieta i van al gimnàs. I sempre van de bòlit.
- Igual que els meus. Porten un ritme que no fan cas ni del seu gos. Tot per ells, tot per ells!
La veritat, aquest món és ben estrany. Millor dit, el fem estrany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.