Això diu qui la pífia i, malgrat tot, vol fer-se l'humil tot treient pit.
No. No he vingut a guanyar. He vingut perquè la vida es així. De fet, encara no sé que vull escriure. De moment això només val per mirar la "Visualització prèvia".
Faig faltes ortogràfiques i de sintaxis. També soc capaç de fer un nus amb poques idees. Però el que tinc clar és que soc aqui fruit d'un munt de causalitats:
Oh! Quins són els meus orígens? Per què és vàren conèixer els meus avant passats? I si enlloc de fer-so amb aquell/a s'ho fèssin amb aquells/es? Com seria ara? O potser no hi seria? Tindria més cabell, o seria intel·ligent?
L'únic clar és que no sé que fer-ne d'aquest blog. Però vull fer-lo. Tinc tot el temps del mon! Estic aturat i tinc 49 anys.
Que continui la festa!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La banca sempre guanya
Època de silencis i enganys, de mitges veritats o mentides amagades darrera somriures. Temps d'injustícies, de covardia i por. D'am...
-
Època de silencis i enganys, de mitges veritats o mentides amagades darrera somriures. Temps d'injustícies, de covardia i por. D'am...
-
En Pep sempre havia tingut una oïda molt fina, especialment, per les xafarderies. Però sigui per la cera o per l'edat, ni entenia ni esc...
-
Tots hem conegut gent que la vida els somriu: són atractius, simpàtics, intel·ligents. Són allò que voldríem ser de grans. Però, ho són ells...
La Maria m'ha enviat el teu blog. No et desanimis. els teus escrits els trobo molt encertats. Segur que en sortirà un llibre d'allò més interessant i encara et faràs d'or. Molta i bona sort!
ResponElimina