Indignat.

Ara retallo per aquí, i ara per allà. Fora serveis bàsics. Amunt l'atur. Baixem el sou als funcionaris, que són uns privilegiats desagraïts. Pujem el preu del transport public, de la llum, el gas, de tot. Nul·les oportunitats de formació i inserció laboral als aturats.

Per què no ens queixem més? Per educació?

A vegades tinc la sensació de que, qui ens governa, està tant convençut de lo meravellós que és, que l'amoína més estar ben posat per la foto que el perquè ha estat escollit.

Amb l'ego pels núvols, es capaç d'entrar a la Wikipedia i escriure sobre ell mateix. O somniar de cóm el recordarà la historia dins l'apartat de grans collonuts.

Perquè governar, governen, però per interessos diferents als comuns. O potser per casualitat, dons la gent es guanya les garrofes com pot.

La culpa de tot, cal dir-ho, es nostra per continuar votant sense demanar responsabilitats als polítics de les seves mentides i mancances. Així ens va.

Imagino un d'aquets que porten el vestit ben posat, emmirallant-se en ell mateix, creient-se més llest que ningú. No deu ser difícil acostumar-se a tenir una bona qualitat de vida, guanyada amb xerrameques, adulacions i algun que altre cop de colze. I veure's allà dalt de tot, remenant les cireres, amb la resta del món allà abaix, amb les engrunes, fent de palmeros a canvi d'un somriure.