Sempre m'agradat la bicicleta. Va ser la meva primera possessió fruit del meu esforç (la vaig
rebre a canvi d'unes notes. Al any següent me la volien treure, també per unes notes). Una joguina amb la que vaig aprendre a
circular pel carrer i amb la que em vaig fotre unes bones hòsties. Però em
feia il·lusió anar-hi, respectant els senyals del trànsit. Era encara un
nen però podia anar per la "carretera" i fer incursions en el mon dels
grans. Tant és així que un guardia civil, en veure'm passar, va baixar la
finestreta del seu vehicle i va dir: circulaportuderecha! Això no
era una broma, dons el Gran Hermano vigilava els meus pedalejos... i jo sense saber quina era la dreta o l'esquerra.
Amb la bicicleta he fet curses amb els amics, he anat d'excursió,
a passejar...fins hi tot a treballar quan tenia feina. Tenia
llibertat de moviments en el temps on la meva joventut no permetia el
carnet de conduir i, a més, era un transport fàcil de conduir i assequible.
Ara,
no sé perquè, les bicicletes no respecten els senyals i, prova més
evident, circulen per la vorera a la velocitat que pot suportar la
màquina que la mou i en la direcció que més li convingui a qui la
governa. I tant se val la gent, que s'apartin!
El problema no és de qui ha de deixar pas, la qüestió és: on han
d'anar tant depressa, d'aquella manera que sembla que els persegueixin
el mossos...quina mena de turment els impedeix adonar-se'n que, si tenen
tantes ganes de ser-hi, poden anar en moto. I per la carretera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.