Ara farà més o menys un any, vaig tenir un trist accident amb un colom. Com que aquestes coses no m'agrada patir-les en soledat, lluny d'amagar l'incident, vaig fer partíceps dels fets a familiars i coneguts; sent molt ben rebuts entre rialles i mirades interrogadores.
Per aquell que no sàpiga encara què va passar, diré que en un dia fred i boirós de gener del 2011, un colom és va xocar contra el meu cap. Per desgràcia -pel colom, es clar- aquell dia no duia posada la gorra tipus escocès de colors llampants que acostumo a portar els dies de rigorós hivern.
Així que, segurament, entre la boira, el fred, l'animal que anava a tota pastilla volant molt baix, i el meu cap calb, es va fer una barreja suficient d'elements que va donar, com a generós fruit, la meva invisibilitat.
Fruit del xoc, el colom va perdre l'equilibri; però va continuar volant. Jo, en canvi, quan vaig arribar a casa el primer que vaig fer va ser dutxar-me, dons a saber on havia passat la nit aquella bonica bèstia.
I ara pregunto, després d'un any: Era una senyal de cel? Perquè si així ho era...Ho poden repetir? Es que no he pillat el concepte. Vaja, que no m'he assabentat del tema; no he notat cap canvi, ni cap història...
I ja em trauré la gorra, per molt fred que faci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.