En argot cuiner, un fondo és la reducció d'un caldo, que pot ser de verdures, de carn o de peix. Es la base amb la qual muntarem i enriquirem un plat. Depèn d'ell que surtis per la porta ovacionat pels comensals o que, els teus mateixos fills, prefereixin anar al Mc molt abans que menjar un altre preparat teu.
Havia escoltat parlar dels fondos, però no vaig saber el seu significat fins després d'abandonar els estudis de cuina de l'escola d'hosteleria Sant Narcís de Girona. Jo potser no atenia prou a classe, però el professor -un d'aquells que el primer que fas es oblidar el nom- repartia unes lliçons "incomestibles". Perquè s'ha de tenir molta barra per posar-se davant dels alumnes i no tenir-ne idea.
Dons això veig que falta en aquesta societat: Fondo. Una bona base on fonamentar respecte, coneixements, el gust per la pau, saber relacionar-se, ajudar.
Qui ha fallat? No crec que calgui buscar més culpables. O som tots. I de nosaltres depèn continuar traspassant aquest horrorós llegat o posar una mica de seny.
Que no és fàcil? Què per on començo? Dons d'això es tracta. De pensar i viure.
Pep, company, parlant de fondos... un dels pitjors fondos és aquest fondo negre que has posat al bloc, que amb aquestes lletres blanques fa mal d'ulls. No pateixis, però, que et seguiré llegint, crack!
ResponEliminaQuanta raó tens, company. Aixó està fet.
ResponEliminaGràcies per la rectificació. Així és molt més fàcil.
ResponEliminaSalut.