Herois.

En Pippu era una mitja merda de gos que a més de lleig, arrugat i panxut, no aixecava ni dos pams de terra. Una bestiola que feia honor a la paraula Gos -amb majúscules- referida a "ésser amb inclinació a l'inactivitat".

En Pippu tenia un "amo" que treia a passejar tres cops al dia. Ell ho aprofitava per pixar i cagar sense fre ni cura; a més, podia anar on volgués perquè "l'amo" era tan manso que anava per on el gos volia. Ara a l'esquerra, ara la dreta, ara tira enrere...jau!

Aquell dia en Pippu estava especialment fins els collons de gos del seu amo. Aquest tenia fred i no se li havia ocorregut un altre pensada que posar-li un jersei a ratlles ajustat. Allà, en mig de la vorera disfressat com un Wally, en Pippu va maleir "l'amo" i la vida de gos que portava. Revenja!

Va fer anar cap un costat a l'altre al "manso humà"; va aixecar la pota i va pixar un altre cop les sabates del home sense que aquest se'n adonés! 

Però en tenia una de millor: en Pippu va decidir que ja era hora que "l'amo" sortís d'aventures aixi que, gos i amo, units per una corda de cuir, van anar allunyant-se de la seva residència habitual.

- Pippu, on vas? -va preguntar l'amo al cul del gos- Estem marxant molt lluny avui, eh?

Van passar Barcelona, van travessar Montgat, Mataró...França...

El veí del replà va flipar quan va veure a les planes d'aventures d'un diari local la historia d'un català amb el seu gos que estaven creuant el món. Una llàgrima li va sortir dels ulls. "Són uns herois" va dir.