Acollonit.

Busco i busco per tota la casa i no en trobo. Cóm pot ser que no m'hagin posat ni un trist micròfon? Bé, de moment em conformaré amb les espies del meu carrer. Unes aficionades que actuen com bones professionals: no es deixen veure i saben tot el que creuen que no tenen perquè saber. 

Però el meu acolloniment és estrany. Per un costat em costa creure que no ens tinguin a tots vigilats i "calats". Per un altre, deixo anar la meva indignació (si bé no sé ja de què ens sorprenem). 

Resulta que, com a la majoria dels que vivim i aspirem a treballar en aquesta terra, he de demostrar tenir un mínim de nivell de coneixements de català per tenir alguna possibilitat de treballar. En el seu moment, tot i no tenir feina ni ganes d'estudiar, vaig fer un esforç considerable en un home de la meva edat -si visquéssim en un segle anterior al XVII segurament ja seria mort-  i vaig ser capaç d'obtenir el nivell C. Clar que jugava amb l'avantatja d'haver nascut en una família catalanoparlant. 

I arriba un dia que aconsegueixo treballar temporalment en un centre public. Tot està meravellosament en català. Però -el famós però- entro a l'ascensor i una veu em parla: "cerrando puertas"; "subiendo"; "primer piso"; "bajando"; "planta baja". El castellà s'utilitza per tot arreu!

Miro i remiro el cartell que hi ha enganxat al vidre del elevador. Escrit en català i en castellà, recomana que l'usuari que en faci un bon ús. Signat, la Generalitat de Catalunya. Caram. L'ascensor i la seva veu no necessiten ni el C ni un trist A1.

Jo, catalanoparlant "tipus C"; del Barça des de petit, que utilitzo sempre que puc el català perquè és la "meva" llengua habitual i perquè m'agrada fer-ho, no deixo de pensar per a què nassos volen el meu C.

Els uns ens volen fer creure que som atacats. Els altres que ataquem. Uns i altres ens aixequen la camisa. Han muntat tot aquest sidral per mantenir-se en el càrrec? Per perpetuar-se en el paper protagonista de la història, deixant-nos als demès la part obedient i trista? Com quan estudiàvem les èpoques dels esclaus romans i pensàvem "pobres, quina vida més injusta". Com passarem nosaltres a la historia?

"Bajando". NO, FLIPANDO.