Discapacitat

A part d'anar als llocs a "tirar" el meu currículum, també faig ullades a portals de feina d'Internet.

No vull semblar irrespectuós, però he estat temptat més d'un cop d'enviar el meu currículum a una oferta de treball adreçada a persones amb una discapacitat del 33% o superior.

Per què? Perquè habitualment descobreixo aquesta "novetat" imprescindible al final de tot, quan ja he llegit l'oferta i he decidit presentar candidatura. I també perquè considero que la meva situació segons com es miri, s'apropa molt a una discapacitat.

Per què? Perquè tinc l'edat que tinc, que com he dit fins cansar i cansar-me, físicament seran uns anys i mentalment uns altres. A més, perquè em demanen experiència com infermer que, si no tinc treball d'això, no puc ampliar ni de conya.

Això de l'experiència es molt "guay". Més que res s'obliden dels més de 25 anys treballats en diferents camps. Bé, la crisi té això. Sort que no és una cosa personal.

Nota: Ara estic treballant. No té relació amb la meva professió i no sé què pot durar. En dos mesos he fet quatre entrevistes de feina. En dues m'he l'han donada. En cap d'elles les coses eren el que tenien que ser.

Treballo, però Je sais que je dois étudier.

Un altre cop al atur.
Com a treballador -sàpiguen estimats empresaris que això també és una persona- no em donen cap oportunitat real. En canvi, a ells, els he d'acceptar com son.
Com deia un gran actor de nom Fernando: "A la mierda!"