Dret adquirits.

Què pensem del veí que s'adorm en totes les reunions de l'escala, estant-se sense dir ni piu i no oferint mai la seva opinió? Què pensem d'aquell que sols acudeix a les mateixes per queixar-se a tot cridar, amb insults i desqualificacions, implicant els altres en la solució dels seus problemes personals? Ens podem imaginar treballant al servei d'algú que se'n riu dels nostres i de  nosaltres?

Quan veig l'ús que fan dels seus escons al Parlament o Congreso alguns senyors i senyores Diputats, polítics professionals, no sé què pensar. Dona la sensació que estan allà perquè hi han anat, reaccionant solament quan els indiquen que han de fer-ho. No tenen opinió pròpia. Voten els que els diuen o manen. Marxen del seu escó quan parla l'adversari "dels seus" interessos, ignorant així qualsevol opinió "contraria" al seu bé comú. O queden allà, ben sentadets, per tal d'insultar qui parla.

Per arribar allà, al seu escó, imagino que han de fer un llarg camí. Sigui quin sigui, és trist que la finalitat d'aquest viatge sigui anar a obeir dictats, anar a passar l'estona tot esperant l'hora del dinar, insultat a qui vol dir diferent del que el teu partit et mana. 

Polític figurant: No et fa vergonya guanyar-te així la vida? Amb aquesta manera de no fer potser viuràs un present sucós i la teva família viurà bé. Però per les properes generacions teves i meves, els deixes un futur ben negre. Imagino que penses "ja s'ho faran quan els toqui".

Mare meva, estar allà per poder decidir i no fer rés! Quina vergonya!