Amb el cistell buit, vaig
anar dirigint-me a la sortida del mercat. No entenia perquè no
m'havien volgut vendre menjar. Potser tenia cara de babau; potser
semblava massa afamat. Era per alguna cosa que pensaven que de ben
segur diria? Eren tant llestos que sabien el que jo no sabia de mi?
Una doble personalitat? O pitjor, triple? Una vena sàdica? Allò de
"ui, aquest ens mata d'una volada d'olla"?
Vaig intentar no
culpabilitzar-me visualitzant l'interior del congelador, cercant
alguna cosa amagada que menjar.
Sentia els passos del meu
caminar travessant un llarg passadís de parades de fruita, peix i
carn. Les unes amb la persiana abaixada i cartells de lloguer o
venda; altres mig buides, amb el depenent o dependenta amb cara de
fàstic més que d'avorriment. Altres, plenes de gent amb aquell
posat d'espera resignada, atenent per força a les paraules
pronunciades des del taulell per algú que sap que pot explicar la
seva vida sense que el personal pugi fugir. Com el sermó d'un
mossèn.
- Psst! Eh, caballero!
-cridava algú des de una parada que deia "De todo a partir de
dos euros" - aqui puede comprar, aunque no tenga experiencia ni
la edad.
-Ah. Y ¿que venden?
- Comida buena. Barata y
de calidad. Para toda la vida. Entra, entra!
Em vaig acostar. Em van
ensenyar el genere. A primer cop d'ull semblava prou bé tot. Vaig
comprar verduretes, lluç i pomes. Content, me'n vaig anar cap a casa
a cuinar.
Però, aquelles verduretes
no van durar mig dia a la nevera. Es van podrir sols entrar en
contacte amb l'aire de la cuina. No van estar fresques més de 2
hores. No van ser per tota la vida. I el peix...tenia nova vida!
No calia experiència ni
ser jove per adonar-se'n que m'havien aixecat la camisa un altre cop.
NOTA EXPLICATIVA: el
mercat representa el poble. Cada parada, qualsevol de les empreses on
vaig a demanar feina. El "todo a 2 euros" seria una ETT.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.