dijous, 5 de juliol del 2012

Insomni

Ja feia un munt de nits que aquell bon home no podia dormir. Dins el llit, ara donava la volta per l'esquerra, ara per la dreta. Ara mirava cap a munt...i la són no venia. Posava la ràdio, però tenia que apagar-la dons se li escapava el riure escoltant la repetició d'un programa que comença per La i acaba amb Competència.

Potser prenia masses cafès. O potser era l'edat, dons recordava que de petit els seus avis es queixaven sovint de la seva falta de són nocturna. "No puc dormir per la nit". Un record que s'ampliava amb la visió dels avis dormint davant de la tele, en un sofà o en una cadira amb el cap abaixat i els braços creuats.

Potser la causa de l'insomni eren els mals de cap. Vinga enviar currículums i no rebre resposta. Cap entrevista de feina en un any. L'atur acabat. 

I de cop, quatre entrevistes. La nit abans d'anar a vendre's no va poder dormir, nerviós. En la primera va fer una bona quilometrada per a no rés. En la segona, li van donar una feina que unes poques setmanes després no era el que li havien dit, i s'acabava molt abans. En la tercera, tot anava bé però li demanaven fer un curs en un horari no compatible. Que ja el trucaran, que estan molt interessats. En la quarta...no hi ha quarta. Em sembla que n'he contat de més. No, si! Vaig fer 140 quilòmetres en la 125cc per a res.

El resultat de totes va ser acabar com  amics o coneguts, sense dret a passar d'allà.

Un dia, l'amic nostre va dormir malament. Pel matí, es va llevar d'hora dons tenia que anar amunt i avall fent encàrrecs. A la tarda va anar a la feina que aviat s'acabaria i va pencar com ell sap. Va arribar tard. Va sopar amb la família. Va anar a dormir quan tothom.  Aquella nit va clapar. 

Insomni? El que li cal és treballar!

1 comentari:

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

La banca sempre guanya

Època de silencis i enganys, de mitges veritats o mentides amagades darrera somriures. Temps d'injustícies, de covardia i por. D'am...