Anar a fer cua.

Un dels records d'estiu de la meva infància eren les sortides familiars amb cotxe, dons calia anar al poble del pare per visitar la família i passar les vacances.

I què hi havia entre aquell poble formós poble i el Prat? Dons les costes del Garraf. No cal dir que em marejava tant a l'anada com a la tornada.

Perquè en aquella època no existien les llargues rectes de les autopistes. Així que tinc l'honor d'haver-me marejat fins vomitar dins d'un 600 dels anys 60 de segona mà i d'un Simca 1000 recent estrenat.

Aquella situació que tenia que solucionar-se aviat. Una de les mides va ser el pas dels anys, i l'altra, la va posar el "gobierno normal" en decidir la construcció d'una autopista. No per la nostra seguretat i tata-tal, si no amb la visió d'un gran negoci futur.

Recordo passar els primers cops per aquella carretera sense curbes, on el meu pare pagava en monedes llençant-les com si li sobressin, dins un cistellet. Que curiós! Quina gràcia!

També vaig gravar en la meva ment la veu del pare, assegurant que deien que l'autopista seria gratuïta després de 25 anys, dons el gobierno ja la donaria per ben pagada.

Han passar un munt d'anys més dels 25 i no sols no esta pagada, sinó que serveix per pagar-ne unes altres. Però no ens podem queixar, dons diuen que hi tenen una bona part d'interessos econòmics empreses catalanes. I tant, catanalíssimes. 

Caram, ara resulta que pel fet de ser catalans, tenim que defensar aquestes empreses. No sé, però dubto molt que els presidents i membres dels consells d'administració d'aquestes gestionadores de recaptar impostos per l'estado, siguin gaire partidaris de donar-me feina pel sol fet de ser català. Més aviat penso que tant els hi enfot, dons els calers no entenen de fronteres ni nacionalitats, simplement de cobdícia.

Dons jo crec que em d'anar a fer cues. Ja poden posar més guixetes de pagament i fer més anuncis de lo  mega-fantàstics que són a la ràdio, que jo, penso fer servir la Nacional de tota la vida, la normal, aquella que passa per tots els pobles i s'atura a tots els semàfors.

Què el nen vomita...dons a rentar el cotxe, que pel fet d'estar al segle XXI no vol dir que siguem uns finolis.

Què tardem 3 hores en fer 68 kilòmetres? Bé, no n'he estat mai partidari de l'època de fer el fatxenda "vaig a València en dos hores i quart", dons els radars ja l'han fet passar la xuleria.

Que ara toca anar a fer cua! Quan vegin que ningú fa servir les autopistes, potser es pensaran una mica això de collar-nos amb tanta prepotència.

Tant diner necessiten? Avars!