Futbol.

Fa angunia veure alguns balcons decorats amb un símbol patriòtic típic de qualsevol "fiesta mayor". Símbol on sovint hi apareix la silueta d'un brau, un àliga aplanada o un escut pre, o també, constitucional. Bé, cadascú a casa seva pot fer el que li sembli, sempre que no faci mal als altres. Però crec que posar al balcó símbols per refermar-te en una idea o en la pertinença a un grup, és un indicador de la necessitat d'autoajuda i que estas més sol que el xerif de "Solo ante el peligro".

Però el que més em preocupa és que aquesta sobtada febre patriòtica té el seu origen en el futbol. I es dona la paradoxa que els mateixos jugadors que aquí treballen per un club de futbol que, a la seva vegada, s'identifica en exclusiva mundial amb un país petit, allà representen per art de la màgia "lo normal" d'un altre país. Com si tinguessin les dues cares del policia: el poli bo i el poli dolent, segons com es miri, però sempre un bo i un dolent.

Segurament, el futbol és l'esport que més ha practicat en algun cop tothom. Qui no ha donat mai una puntada de peu a una pilota? Potser per això és un esport que porta molt avantatge de popularitat respecte d'altres.

L'esport de la piloteta és un record viu de la meva infantesa dels anys 70. Recordo anar a buscar al meu avi a la sortida del futbol, al camp que hi havia just al seu carrer. Es també aquella tarda del diumenge amb la família jugant a les cartes i nosaltres, els nens, corrent amunt i avall, amb el so de la retransmissió per la ràdio, en castellano lo normal, del partit d'un equip que rarament guanyava o prenia avantatge. Una jornada que s'arrodonia a la nit sopant les restes del dinar amb la repetició en blanc i negre de les jugades dels partits de la jornada. Comentades per un arbitre i uns periodistes, tant parcials com ho son ara. Com podia ser que no veiessin les coses com a casa les veiem?

Ara, després del pas dels anys, veig l'estadi de futbol com un circ romà. Dubto que els gladiadors guanyessin tans calers com els futbolistes d'ara, però van desenvolupar una tasca molt important d'entreteniment de les masses al servei del poder. Eren una eina més de control. Amb tot, quants noms gladiadors coneixeu? Es van deixar la pell allà. Qui s'enrecorda del seu patiment i de les seves gestes? Quants futbolistes coneixeu? Què passa quan es retiren? La majoria són oblidats. Ja els han fet servir.

Una eina que fa sortir en les masses sentiments estranys que els fan manipulables. Una eina que dona de menjar a impresentables fomentadors d'odi. Capaç d'aixecar la moral d'un "país" pel sol fet de que la pilota entri; i si no entra, se la fa entrar. Fer-nos creure que som els nosequé del món i no som res més que uns més. Que entre aquell que és d'un altre equip i tu no hi ha cap diferència, que en la nostra divisió tenen la seva força. Que s'ens enriuen a la cara!

Un esport on no hi ha justicia i no sempre guanyen els millors, no transmet valors. Què en podem esperar?