"Que se jod..."

Avui faré un exercici de concentració molt xungo. Avia'm: 1, 2, 3! Ommmmm

 

M'imagino dintre del Congreso de los Diputados fent de polític. Ara, soc en Pepe, un Diputat de la dreta. O de la esquerra, tant se val. Jo tu, quin xollu! 

Em costa, però m'imagino assegut sense tocar l'escó, flotant a uns 2 centímetres d'ell, dons el meu cul no gosa tocar l'escai. Amb una suprebia que no se la podria empassar ni un tauró de boca gegant i dentada. Allà, mirant a tots costats i no veien res, ben cregut, amb tirants estrenats per l'ocasió amb els colors de la bandera. Amb l'idea que milers de vots -no persones- m'han assegut allí per defensar els meus interessos que, evidentment, són els seus. Qui millor que jo! 

No cal que prepari discursos. No cal que pensi ni que treballi. No estic allà per això. Ja s'encarreguen d'aquest temes gent més important del partit. L'únic que he de fer és participar de les consignes que rebo, que son les millors per tothom, encara que no a tothom li agradin. I a qui no li agradi, "que se joda!".

Ep! He tocat l'escai. Ja estic ben assegut. És ara quan perdo el concepte de la realitat?

"Que se jodan". Torno a caseta.

Un mandat donat expressament des del Congreso de los diputados i de part d'una dona que pertany al partit que té la majoria absoluta (absoluta, quina paraula més plena de significat). Segons ella, jo com aturat privilegiat i penques, m'he de fotre. Jo i uns quants milions més.

Que em cardi? Per què? Per acabar uns estudis universitaris i no ser capaç de trobar una feina? Feina que, gracies a tots els que estan allà al Congreso igual que si estesin al final de la seva vida laboral, es impossible trobar.

Diria que mai m'han enviat a fer una cosa així de forma tant directa. Ai caram. Qui es aquella dona per dir-me això? Què no sap que soc molt sensible? Aleshores, puc dir-li amb la mateixa confiança que se'n vaig a prendre pel cul?

Sols per una cosa l'envejo senyoreta. No pel seu sou, ni per la seva "feina", ni pel seu meravellós lèxic -si bé una mica xavacà-, ni per tenir una de les famílies amb més sort lotera de tot el món mundial. L'envejo per la seva rossa cabellera. Qui tingués una mica de cabell al cap, encara que fos tintat!