dijous, 19 de juliol del 2012

Eurocastanya.

Seré seriós, qüestió que fa temps que intento ser i no sé si me'n surto.

Hi ha una realitat: que no soc un expert de les finances i que estic aturat, amb previsió de gaudir d'aquesta mena de limb econòmic i moral durant força temps. Ara bé, d'això a desitjar que instal·lin l'Eurovegas perquè, diuen, donarà feina a milers, que dic milers, a milions d'aturats, és una barbaritat. 

Què fem? Ens posem a estudiar idiomes i carreres de turisme per acabar transportant les maletes o netejant piscines? (en el millor dels casos). Es això el que passarem als nostres fills?

Sols hi ha aquesta possibilitat de crear feina? Com ja he dit abans, no soc el més indicat per dir què fer per crear llocs de treball, perquè no ho sé, però si que cau pel seu propi pes que tornar a creure que construir edificis i esperar que vingui la gent a fer-los servir uns pocs dies de la seva vida, amb total ignorància de com és realment el lloc on estan vivint (i la ignorància és molt dolenta), és una manera de fer vacances impersonal, que no serveix pel que tindrien que servir les vacances: conèixer llocs, gents, costums, pedres, història, formes de ser. Obrir-se al món!

Jo crec que el model de diversió que ens proposen, a canvi d'uns llocs de feina, ens portarà turistes que vindran a fer vacances on hi havia el Delta del Llobregat, tot pensant que arriben a una població de Hawaii. D'aquí a viure una vida irreal, com dins d'un escenari o dins d'una garjola donant voltes com un hàmster, va un pas.

En tot cas, aquest negoci que ens presenten servirà per enriquir uns pocs, donar bones feines a uns escollits i la resta de treballadors unes engrunes per anar tirant. D'això se'n diu, aparta que vinc jo.
En definitiva, diners a canvi de la qualitat de vida d'un poble, del seu territori i de la seva gent. 

El nostre Delta ha patit força durant aquest anys (Barcelona, el port, l'aeroport...) i només falta aquesta prova definitiva per convertir-lo en un record. O en una foto d'una platja de Hawaii.
On és l'esperit dels Cent mil Fills?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

La banca sempre guanya

Època de silencis i enganys, de mitges veritats o mentides amagades darrera somriures. Temps d'injustícies, de covardia i por. D'am...