Vacances!?

En conec un que fa anys que no fa vacances. Ni els seus ni ell.

Uns anys, perquè treballava a l'estiu les vacances dels altres, concentrant en aquella època de l'any tot el que podia aportar a la família. Era el que hi havia. 

I callava respectuosament quan els altres tornaven o marxaven de vacances queixant-se de collonades; quan ell tornava a quedar-se sense ingressos per la resta del any.

I callava quan algun company que, tot i estar en la seva mateixa situació laboral, pujava punts a base de desqualificar els altres iguals, segurament, creient-se diferent. O millor?
I callava perquè entenia que després d'un any aguantant aquella mena d'esclavitut legal, els companys mereixien un descans. 

Ara això ha canviat. Aquest que conec no fa vacances perquè no treballa cap dia de l'any. Ha finalitzat la prestació i flipa quan els respectius governs que el manen, li demanen retallar el que ja no pot ni té, emparant-se en el "que aquell és més dolent que jo!" i després van de la maneta en tot, TOT el demés.
Els companys als que suplia en vacances, tenen el neguit al cos, dons l'empresa els assegura que ja no pot més...

A vegades, aquest que conec, no entén aquesta sobtada "calma chicha". Li fa l'efecte que la societat està adormida, conforme amb el que viu, i que tot signe de possible organització i protesta és neutralitzat per la via política o periodistica, que no sempre dona veu a qui mereix ser escoltat.

No cal ser un heroi, ni un valent nat, ni un suicida. No cal ser un revolucionari. Cal tenir clar que ningú té dret a viure com un rei gràcies a l'esforç i sacrifici dels altres.