Embaràs.

Diuen que els borratxos i els nens sempre diuen la veritat. Aquesta afirmació m'agrada perquè es perfecte per excusar-me. Així, si algú diu que només escric xorrades, sempre tinc la possibilitat de fer-li entendre que ja no soc un nen. O també, que en aquell precís instant no estic begut. 

Ara bé, si els meus escrits li semblen parides, em posaré seriós i no tindré més remei que donar-me a la beguda.

El cas es que fa unes setmanes que m'ha donat per fer una mica d'esport (suau, no sigui que acabi a urgències fent de client) i després de fer 10 quilòmetres a ritme "trote cochinero", anava pel carrer caminat orgullós de mi mateix i més dret que un pal. Perquè fer esport et proporciona una sensació de benestar i també, de que demà tornaràs a córrer per sentir-te millor. De competència no, no m'agrada competir.

Dons bé, m'aturen uns familiars i la seva nena petita em diu "tens un bebè" mentre senyala la meva panxa. "es nen o nena?". Li continuo la conversa i li dic que no ho sé "quin nom li posaràs". Li deixo que ella escolleixi. No recordo els noms que em va donar, però eren moderns. Ja se sap, el jovent actual puja amb uns altres miralls.

L'endemà vaig tornar a córrer. El ritme va ser bo, sense passar de l'habitual. Però hauré de fer més, si vull deixar de estar embarassat.