Sort de la crisi.

Estava a punt d'engegar a dida un d'aquells insolidaris que no respecten els passos de zebra quan vaig recordar que, des de que estem en crisi, utilitzo un desactivador d'emprenyament molt eficaç amb el que he aconseguit reduir al menys un 5% els mals pensaments, i també, els insults que profereixo.

Què que faig? Els observo. Miro la seva cara i també el cotxe. Amb això n'hi ha prou.
 

La cara. Ni ha de dos tipus generals: sense expressió o amb expressió. 

Els primers se'ls justifica perquè no hi són encara que el cos estigui present. Generalment els acompanya algú amb la mateixa expressió. Potser en aquell moment estan en un viatge astral i no es bo despertar-los, ni amb "cagundenes" ni braceigs. També cal pensar que estan en una de les seves habituals i animades converses on no es parlen.

Els segons poden expressar que tenen presa, o millor dit, que els hi fan tenir. Ningú te presa perquè si, a no ser que alguna circumstancia o persona, els empeny a creure que la tenen i els faci anar esverats. També poden expressar l'angoixa d'aturar-se al pas de vianants i que es cali el cotxe sota la encuriosida mirada dels transeünts. Inclús poden estar expressant l'alegria de les noticies que estan reben pel mòbil. O millor, estan celebrant una victòria del tot poderós barça (dempeus si us plau). Vaig més lluny, no s'aturen perquè estan esverats veient molt a prop la independència de Catalunya.
 

El cotxe: brut, net, nou, vell.

Si esta brut, indica deixadesa. No pararan. Si està net, massa cura de les coses, massa control. S'aturaran si ho tenen previst molt abans. 

En cap cas això es bo. Cal un equilibri òptim de les coses. El cotxe ha d'estar net però sense ofendre, deixant entre veure que la seva lluentor es momentània. 

Si el cotxe es nou, no s'aturaran al pas de vianants perquè volen passar davant teu per tal que els miris i envegis. Sense mala fe.

Si el cotxe és vell, es evident que els frens estan tocats. Cal no parar per conservar-los i passar ràpid, en aquest cas, per tal que no els vegin dins d'aquell artefacte. Maleïdes aparences...

D'aquesta manera els justifico i abans de voler emprenyar-me moltíssim, ja no hi són.