No compleix el perfil.

Aquesta és la resposta que rebo habitualment després de demanar feina. La tinc tant travessada que, a vegades, ja tiro pel dret tot dient que "espero que el meu perfil sigui del seu interès". Encara que potser hi podria afegir "gust".

Sé que tinc un perfil dur. Estil legionari romà dels lletjos, sense les faccions pròpies d'una deïtat. Però tampoc estic tan malament per la meva edat. Coi, que em cuido i faig esport! Ara, d'això a que em rebutgin d'aquesta manera...Si encara no em coneixen!

Imagino una fosca i silenciosa reunió de més d'una persona estudiant una pila de currículums, entre els quals, el meu modest aspirant, que bona feina m'ha costat. L'agafen, li fan una ullada supèrflua. El miren de més a prop. El meu currículum per a ells no deixa de ser un tros de paper brut, i consideren que no serveix per a rés. Tocotró: No compleix el perfil.

Parlem-ne! Puc posar-me una faixa; vestir-me amb corbata o amb roba fashion. Si cal em deixaré créixer el cabell a la calba. Vinga, que traure'm del damunt amb històries de perfils ho trobo francament patètic.

Encara espero trobar-me a l'entrada de les oficines de recursos humans uns grans cartells dient: 
"Tots els que esteu fora de l'empresa no doneu el perfil. Algun dels que hi sou tampoc."

Two rocks.