Diuen
que els borratxos i els nens sempre diuen la veritat. Aquesta
afirmació m'agrada perquè es perfecte per excusar-me. Així, si
algú diu que només escric xorrades, sempre tinc la possibilitat de
fer-li entendre que ja no soc un nen. O també, que en aquell precís
instant no estic begut.
Ara
bé, si els meus escrits li semblen parides, em posaré seriós i no
tindré més remei que donar-me a la beguda.
El
cas es que fa unes setmanes que m'ha donat per fer una mica d'esport
(suau, no sigui que acabi a urgències fent de client) i després de
fer 10 quilòmetres a ritme "trote cochinero", anava pel
carrer caminat orgullós de mi mateix i més dret que un pal. Perquè
fer esport et proporciona una sensació de benestar i també, de que
demà tornaràs a córrer per sentir-te millor. De competència no,
no m'agrada competir.
Dons
bé, m'aturen uns familiars i la seva nena petita em diu "tens
un bebè" mentre senyala la meva panxa. "es nen o nena?".
Li continuo la conversa i li dic que no ho sé "quin nom li
posaràs". Li deixo que ella escolleixi. No recordo els noms que
em va donar, però eren moderns. Ja se sap, el jovent actual puja amb
uns altres miralls.
L'endemà
vaig tornar a córrer. El ritme va ser bo, sense passar de
l'habitual. Però hauré de fer més, si vull deixar de estar
embarassat.
Pep, si haguessis pres la "pastilla del día después", aquestes coses no et passarien. I no corris massa, que córrer és de covards...
ResponElimina