Sant Jordi.

El 23 d'abril acostuma a ser sant Jordi. Una diada que, tot i no ser festiva, té aquella bonica sensació de dia per passejar i gastar. Perquè la tradició indica que les donzelles han de rebre una rosa -o més- i els cavallers un llibre (que la majoria, embrancats en la lluita diària, no acabaran). 

Vaja, un dia per passejar, mirar paradetes, comprar. En definitiva, comprar. Disfressa't de donzella, cavaller o del que vulguis, però el que cal és ajudar al sector de la flor i del llibre.

L'endemà les noticies ens remasteguen els milions de roses venudes i quin ha estat el color preferit. A més del típic reportatge d'una rosa fabricada on no sé on i dels colors del Barça. També ens afegeixen els números de les vendes de llibres i quin ha estat el més mediàtic, es dir, el més venut.

La veritat, es un dia maco. Esta molt ben pensat i presentat. Amb aquella gentada, els colors i les parades. Si fins i tot donen ganes de comprar un llibre i llegir. Però si no ho dic rebento:

Durant el tomb que t'agrada fer has de dir que no a, pel cap baix, 315 venedores de roses que ofereixen el producte amb una habitual poca gràcia o poca elegància. Un producte, la rosa, que tots els que som catalans i els que no, sabem que a última hora de la tarda seran més barates (ens han pres el pèl tot el dia?). Un article que per tal de vendre's, porta artificialment una senyera com podria portar qualsevol altre símbol. Miau amb els símbols. Vegeu per a que serveixen.

No m'agrada gens escoltar els anuncis que fan els escriptors dels seus llibres. Qualsevol dia veig un dels mediatics plantat en una paradeta al costat d'un semàfor parlant als clients quan s'aturen: "Oye guapo, comprame el libro. ¿Que no tienes a quien regalarlo? Este es el más bonito y barato que encontrarás" i també  "ese libro que llevas no vale nada y el final es muy previsible".

Soc anti venda de llibres. Quan escric ho faig per dir la meva, amb l'únic propòsit de ser llegit. No vull cobrar per això. Si fos cantant, potser cobraria l'entrada d'un concert, però no entendria cobrar al personal que vol escoltar les meves cançons tranquil·lament a casa seva. Estarien fetes per això, no per guanyar-me la vida.

Apa. L'any que ve un altre sant Jordi. I jo, com que soc així de xul·lo, diré que m'agrada més el drac.