La caca.

Hi havia una vegada un dinosaure, un Tiranosaure Rex en concret, que va menjar com un lladre una quantitat més que acceptable d'una fruita que fa temps que es va extingir però que aquells animalons feien servir com laxant. De tal manera que va fer una tifarada d'aquelles que fan època i, també, goig i descans de deixar anar.

El temps i la pols van fer que aquella merda quedés ven coberta. Els anys van anar passant a milers fins que un arqueòleg la va descobrir. Era la més gran troballa de la seva vida! Fins i tot ara la seva família -barallada per l'herència- el recorda per això.

Però, sempre n'ha d'haver un de però, va sorgir un gran problema: De quina nacionalitat era la caca? Segurament que de la mateixa que el dinosaure però, d'on era el dinosaure? De quin país venia? A quin rei servia?

Com que la caca havia aparegut enterrada a un lloc anomenat E (acabat amb A), els representants d'allà van dir que la merda era genuïnament seva. A més, ho justificaven científicament pel seu color, aroma i consistència típica. Però com que els terrenys també formaven part d'un país no reconegut que comença per C (i acaba per A), la gent d'aquell país va dir que la merda era seva, faltaria més.

Amb tot, el que jo pagaria per tal de despertar el dinosaure i fer-li veure tot. Es faria un bon tip de riure i, tot rient, faria una bona cagarada estil colom (amb intenció de tacar).