Cognom.

Introdueixo aquest petit escrit per intentar clarificar un dels misteris més grans del llenguatge actual: Cóm es pronuncia i s'escriu el meu primer cognom.

La veritat és que si el mirem de lluny no sembla massa complicat. 5 lletres de les quals tres son consonants i dues vocals, amb la cadència consonant, vocal, consonant, consonant, vocal. Aquesta última vocal l'he vist escrita oberta i tancada. Jo faig servir l'accent obert perquè un antic professor meu de català -que després d'allò va fer carrera política- em va dir que el meu cognom s'escrivia així.

I jo faig molt de cas.

Des de la meva infància que recordo autèntiques barbaritats en 5 lletres i un accent. Unes pràctiques que continuen i no minven amb el pas del temps. I son agermanadores, dons son utilitzades per gent de variada procedència i estudis. A saber:

Mercé: Aquest són els que pensen que el meu cognom és idèntic al nom. Això si, he comprovat que l'accent no el posen bé, dons no deuen saber que fer-ne amb ell.

Marsé: Aquest ja fa temps que no el fan servir. Imagino que el confonien amb un conegut escriptor. No he llegit cap llibre d'ell, però fa temps que vaig veure una entrevista i penso que millor que no me'n relacionin. Tant per ell com per mi.

Marçè: Aquest és més gran que una catedral i l'escriuen habitualment gent amb el C de català. On us han donat el carnet de català, en una tómbola?

Marcet: Havia'm, si no pronuncio la t, perquè l'escrius? Igual que els que escriuen Marcel (hi ha un antic company de classe, avui director d'oficina de la C, que encara em diu així).

Per no dir dels Macé, Maçà, Marçal o Marçà, terra de bons vins. 

Es una gran sort per a tots que no tingui cognoms alemanys. Salut!

Nota: m'agrada més aquesta plantilla pel quinapocafeina. La lletra és més gran, sembla que també té més llum, i tot una pila de llibres sense títol que no llegiré en ma vida.