dilluns, 15 d’octubre del 2012

Viatges

Una de les coses que mai havia pogut fer aquell bon home era viatjar. En aquell moment estava aturat de llarga durada i, tret que no ingressava ni un euro, tenia la sort de disposar de molt de temps lliure. 
Tothom li deia que visitar països i veure món era molt maco, aixi que va decidir acostar-se a una agencia -de viatges en diuen- on semblava que en venien a quilos i a més, asseguraven ells mateixos, a un molt bon preu.

En entrar a l'agencia de viatges, el primer problema que el va fer patir va ser que notessin la seva estranya habilitat per no tenir un cèntim. En principi ho va solucionar prou bé amb unes quantes rialles i el posat d'home viatjat.
Li van oferir unes quantes possibilitats, decantant-se per un viatge que el duria a un país que comença per Aus i finalitza per Tria. Va signar un munt de papers amb el nom d'un antic amic seu i va preparar la maleta que, prèviament, havia demanat al veí amb l'excusa de que tenia que anar al poble a visitar la seva sogra (i això que no estava casat).

Una vegada al aeroport va pujar a un avió; del que va baixar en un altre aeroport unes dues hores més tard. En aquell precís moment l'agencia de viatges estava maleint-lo perquè ja sabien que no en tenia de cales. L'home, que estava aturat però era savi, ja tenia la previsió de no anar al hotel contractat i dormir al metro. Modest com era, i amant de la tranquil·litat, no volia que el busqués ningú.
A més, no pensava tornar.

El primer que va fer a Viena va ser fotres una hòstia a la Plaça Karl Marx. Ara ja anava sense un euro i coix. Sense un lloc on dormir, sense diners, sense menjar...va saludar l'estàtua de la "Sisi emperadriu" que s'estava en uns jardins, tot rient-se de la collonada del nom, i va entrar en una església propera. Allà, li va resar a un crist trist penjat, tot demanant-li feina. "Senyor, he vingut des de molt lluny expressament per demanar-te..." Va mentir.

Però miracle! Al sortir per la porta de l'església i mirar la Sisi, a més de donar-li el sol en tota la cara, va tenir una revelació: ara treballa d'estàtua humana al costat de la Emperadriu. I fa veure que parla amb ella, i es deixa fotografiar amb l'estàtua, junt amb un cartell que diu “Per ella ho he deixat tot. SOS. Ajudeu-me a tornar a casa meva”.
I surt a totes les guies de viatges.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

La banca sempre guanya

Època de silencis i enganys, de mitges veritats o mentides amagades darrera somriures. Temps d'injustícies, de covardia i por. D'am...