Això és el que hi ha?

"Avui s'ha decidit. Abans de sortir de casa, a tornat a mirar l'adreça del lloc on vol anar inexcusablement. Se la sap de memòria, però alguna cosa molt arrelada dins seu el vol frenar.

Ja n'hi ha prou. S'ha de fer".

Tenir bons sentiments és una cosa molt valorable en el món on vivim. Millora la teva qualitat de vida i la dels que t'envolten. Saber compartir, ajudar i ser ajudat, valorar a qui tens al costat i el que tens. Estàs viu i cal que ho aprofitis.

També hi han sentiments negatius que, com a molt, només poden servir com exemple del que no s'ha de pensar i fer.

Una cosa en comú tenen els dos tipus de sentiments: són una eina que, en males mans i amb el nostre permís, s'utilitzen per manipular i jugar amb tots nosaltres. Qui? Els que parlen per nosaltres. Els que diuen que ens representen i ens manen com si fossin éssers superiors. Tu estas veient, per posar un exemple, com dia a dia puja el preu de la gasolina i ells són conduits en un luxós cotxe oficial. Amb bandereta inclosa!

Ens diuen que em viscut per sobre de les nostres possibilitats -mentida!- i en canvi ens ofereixen una lliçó d'allò que se'n diu "escalar a cops de colze" per, després, aparentar dignitat amb pentinats engominats, somriures artificials, vestits fets a mida, recepcions, concerts, cotxes, riqueses, poder... Escenifiquen allò de "Quan més tens millor ets", amb l'afegit impagable de "i tu no. Desgraciat".

Què la gent passa gana i no té feina? Dons no els cal esforçar-se massa. Uns quants atacs barroers on més li pot fer mal als sentiments de la gent: que si les injustícies del futbol, o declaracions fora de lloc des de totes bandes dites per gent amb estudis però sense escrúpols ni vergonya; i res tu, avall que fa baixada. 

Discursos com "primer els de casa". Bé, algú em pot dir qui va arribar primer a casa i d'on venia?

"Per fi ha arribat a lloc. Sorprenentment no ha hagut de fer cua per la finestreta "Apàtrides". Després ha anat a la del costat, "Apòstates".