El figurant

Quan va entrar pel grandiós i lluminós hall de l'empresa -que no diré nom, però que comença per M i acaba en A- per tal de realitzar la seva primera entrevista de treball en el gloriós espai de temps que són dos anys, va haver de repassar mentalment què havia de fer. 

Com home de lletres que era, va llegir-ho tot en un llibre titulat: "Como ir bien preparado para una entrevista de trabajo. Las claves del éxito en 10 capitulos sencillos y fáciles de leer. Incluso para ti, amigo".

Aixi que ho tenia tot revistat, controlat i preparat. Es va respatllar la jaqueta i, amb un to suau però decidit, va mirar profunda i directament als ulls de la recepcionista i li va transmetre enèrgicament qui era i amb qui volia parlar. 

"Un moment si us plau. La sra. M està en una entrevista. Esperi en aquella sala. Ara l'atendrà".

El jove tenia paciència i l'ocasió s'ho valia. Esperaria el que calgués. 

Va anar a la sala i va asseure's en una butaca d'aquelles que t'abracen i et volen cruspir.

Després dues hores d'espera, es va atansar a la recepció. Allà el personal havia canviat, i va haver de repetir el motiu de la visita i de l'espera, sense que es notés com es sentia de molest realment. 

La nova recepcionista propietària d'un gran somriure, va trucar per telefon i va respondre:

"Un moment si us plau. La sra. M està en una entrevista. Esperi en aquella sala. Ara l'atendrà".

El temps passava i les opcions de fer una entrevista havien marxat per la porta. A la fi, el jove va abandonar la sala d'espera amb intenció de no tornar-hi. Romànticament, va voler fer un últim intent amb la recepció, però va rebre la mateixa resposta d'abans. 

Tenia gana i no havia anat al lavabo en un munt d'hores. Va marxar.

I va fer bé. Ningú va preguntar per ell, ja que no hi havia feina per donar ni ningú per fer entrevistes. La sra. M no existia en realitat. Això si, quedava molt bé quan als clients i les visites de l'empresa M, acabada amb A, els explicaven que aquella sala era per atendre la gentada que l'empresa anava a contractar. 

Les visites d'aquell dia van mirar dins la sala sense cap dissimul. A dins van veure una persona jove, ben vestida, esperant impacient i amb cara de neguit. "Aquest, allà on el veuen, és una eminència", els van explicar, tot continuant la visita.