Ding Dong

Uns veïns escollits al atzar obren la porta de casa seva. Allà els espera, impacient, el candidat. Aquest, amb un gran somriure artificial -assajat una i mil vegades davant el mirall- es pentina enrere el cabell i allarga la mateixa mà als possibles votants.

Hola, soc en “nom del candidat”, el vostre veí de tota la vida. Com ja sabreu, em presento per les properes eleccions. Que tal, com anem? Si home, es clar que em coneixen,  soc el petit de cal Dallonses, de la Pepita i el Pepitu; i tant que ens coneixem! Com anem?

Bé, jejeje, i el seu pare, com està? Ah, és mort. Vaja, quines coses que passen a la vida, eh? I la mare, també la tenen morta? Ah, sort, almenys ella viu. Amb vostès? Vaja, no, s'està a la residencia municipal.  Molt bé, oi? Com? No els agrada? Que la seva mare no té cap ajuda? Què està enllitada sense poder moure's? Vaja, m'ho apunto. A veure que puc fer...

I els seus fills? Ah, són al estranger! Esta molt bé això d'obrir fronteres i donar a coneixer el país! Així que l'un és científic i l'altre infermera. Vaja, no ho sabia. Molt bé no? Bones professions! Bé, no els hi trec la raó, malauradament aqui no ni ha de feina per ells. Però s'ha de obrir la ment i què millor que viatjar eh? 

Bé, a casa tenim els nens al Institut Privadíssim. Què es massa car per vostès? Bé, potser si. Ara mateix no els sé dir què val. Però això no importa. Pensin en la sort que van tenir que vostès en poder donar uns estudis als seus fills. Jo mateix no vaig poder finalitzar-los. 

D'això, que ara al partit som independentistes i.... No! Si a vostès no els agrada aixo de la independència, som molts al partit que tampoc ens agrada! Gents! Però els temps son difícils i ens hem d'adaptar. Jejeje...

Que si no tenen decidit el vot, voti'ns a nosaltres. L'avia també. Facin-ho per els nens, pels nets si en tenen, que segur que els farà il·lussió saber que els recorden i parlen per ells! Tots volem que tornin. El país els necessita!

NOTA: Què dura és la feina de mentir. Qué fotut ha de ser defensar els interessos d'uns pocs i vendre'ls com si fossin bons per tothom.