Dia de mercat.

Quan vaig entrar al mercat, cistellet en mà, tenia la previsió de no oblidar-me de rés. La meva pretensió era fer un lluç al forn amb verduretes. I pomes, la meva fruita preferida.

En arribar a la parada del peix, la dependenta va notar la meva inexperiència en tema peixos i em va engegar:

- Aquí volem els clients amb experiència! Què vol? Ja ho sap?

La meva tímida resposta la va enfurismar més:

- Lluç amb verduretes? Al forn? On s'és vist això? -va cridar als quatre vents i dues parroquianes - Si de veritat vol comprar, primer n'ha d'aprendre i després vingui.

- Però (sempre n'ha d'haver un) si no em deixa comprar no aprendré mai -vaig atrevir-me a dir abaixant la mirada-.

- Marxi. Està acomiadat. En aquesta parada sols volem gent amb experiència.

Cap cot, vaig anar a la parada de la fruita. Aquell dia ja no tenia gana per menjar peix.

- Que vol? - va començar la conversa la dependenta- Quants anys té vostè?

- Jo?

- Si! Què en veu cap altre al seu lloc?

- Dons -ja hi tornem a ser- cinquanta. Ben portats, això si.

- I amb aquesta edat bé a cercar fruita i verdura? Hauria d'estar jubilat! O millor, mort.

- Però...

- Au, marxi, marxi.

Dons això. Dia de mercat. Igual que un dia d'entrevistes. Cap a casa i amb la gana convertida en una estranya sensació.