El figura.

Després d'acabar el Batxillerat, aquell home va decidir que la seva vida estudiantil havia acabat. Per tant, va posar en practica allò tan "guay" -per transgressor- d'aparcar els llibres. Tots.

Les seves lectures sols eren dominicals, en forma del diari esportiu del bar. Entre setmana llegia de manera  esporàdica, depenent de si la sort l'acompanyava i algú tenia el diari obert a prop seu.

Amb el pas del temps va deixar de llegir. Ni el prospecte de cap fàrmac. Ni les instruccions de cap estri. Fins i tot no volia anar al cinema on fessin pel·lícules subtitulades. No volia llegir.

Un bon dia un bon amic li va recomanar fervorosament una novel·la. La va començar a llegir amb intenció de parar a la mínima sospita d'esgotament. No va parar. 

Envalentit per la fita de llegir de cop un relat de més de 1000 pàgines en tres entregues, va prendre la ferma decisió de convertir-se en escriptor. 

Allò no podia ser tant difícil. Manipularia els personatges. Inventaria histories. Riuria. Va començar aquella mateixa nit. Dues hores i mitja plana infumable després, va anar a dormir. 

L'endemà es va atansar a la biblioteca i, amb aires de persona molt relacionada amb el contingut del edifici, va demanar algun llibre relacionat amb "cóm aprendre a escriure". I tenia molta presa.

Va passar de la primera plana? No. No tenien secció d'autoajuda. Desil·lusionat, va deixar perdre l'inici d'una gran aventura dins del món de les lletres i la imaginació.

Dons no li vull passar el diari. Que se'l compri!