divendres, 21 de desembre del 2012

La primitiva.

Confesso que ha estat difícil. Comparable a com quan vaig deixar de fumar:  He deixat de jugar a la primitiva definitivament. Com?

Primer: fent un calcul mental dels diners que em gasto en aquest joc durant un any.

Segon: fent un calcul rapidíssim dels "guanys?" aconseguits durant anys.

Tercer: visualitzant on van a parar els meus diners invertits en fum-il·lusió. En el sou d'algun president d'institució pública? En el seu carajillo diari? En no ho vulguis saber?

Quart visualitzant-me guanyador d'un premi sucós. Resultat: uns anys apartat de la realitat del que ens envolta; vivint sense preocupacions i donant la mala idea de que no cal esforçar-se, que tot ve sol, que sols cal un cop de sort.

Cinquè imaginant-me saltant com un peix que vol menjar-se el cuc d'una canya. Quan l'enxampa queda atrapat en un mon que el portarà a llocs que mai havia somniat -una cuina i una taula més o menys luxosa- però que quedarà cruspit inevitablement.

Quan vaig deixar el tabac vaig guanyar en salut física. Ara serà en salut mental. No necessito aquesta mena d'il·lusió.

Nota 1: en Messi ha fet més gols aquest any que jo entrades al blog. Felicitats.
Nota 2: Per cert, no us fan vergonya les portades dels diaris parlant de la matança de nens als EUA, amb fotos colpidores, junt amb les noticies del futbol al costat? En quina mena de lloc volem viure?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

La banca sempre guanya

Època de silencis i enganys, de mitges veritats o mentides amagades darrera somriures. Temps d'injustícies, de covardia i por. D'am...