dissabte, 29 de desembre del 2012

Any nou.

Al any nou no li demano rés perquè no és una persona, animal o cosa física. No el puc agafar ni insultar. No m'escoltaria i, sospito, no sap ni que existeix.

Però com que aquesta serà la meva darrera entrada en aquest blog durant uns dies i, en aquell moment, ja estarem gaudint de la vida de l'any 2013, em veig en la obligació moral d'escriure unes paraules que, evidentment, no esteu obligats a llegir.
Per intentar vendre-les us diré que encara no sé que vull escriure. Continuo teclejant.

Si l'any 2013 estigués aquí fent la bondat d'escoltar-me, li diria que no fos tan "capullu" com el seu predecessor, un autentic any de "transició" per no dir de merda, dons les paraulotes com merda no queden bé en un escrit i vés a saber si la censura em tancaria la paradeta per escriure merda sense voler escriure merda. Encara que es un gust: M E R D A.

Continuo. Com que el 2013 estaria al davant meu calladet i escoltant-me, és lògic que li demanés coses:
- Per a tots: salut, pau, menys atur...atur, atur....
I ell, el 2013, pensaria que no ho pot fer sol i que tindríem que ajudar tots; amb lo cansat i avorrit que és. Bé la gent s'ha de morir; bé que una mica discussió fomenta la participació i bé que segurament el tema del atur s'anirà arreglant sol.

- Individual: tot. I sense excuses.

Ai, el temps! Quina manera de passar.
I al 2012, dons com bé he dit, que el fotin.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

La banca sempre guanya

Època de silencis i enganys, de mitges veritats o mentides amagades darrera somriures. Temps d'injustícies, de covardia i por. D'am...