Pèls a les orelles.

Ara resulta que em surt la feina igual que els pèls per les orelles.
Amb el pas del temps, una important quantitat de pèl -sembrat sense el meu explícit permís- es fa visible alegrement en un racó inferior dels dos respectius pavellons auditius, esquerre i dret. Dons això, que no me'n adono i, de cop i volta, tinc generoses ofertes de feina, sorgides sense saber d'on.

Després de les penúries i dificultats del 2012, ara resulta que tinc varies ofertes esperant que acabi el contracte que ara mateix tinc treballant. Estic tant nerviós com un adolescent. Pateixo tot i estar segur de tirar endavant.

Dues orelles peludes. Això m'ha portat l'evolució. Com les dues setmanes que falten per saber si tindre -o no- la sort de tenir un blog que potser podria anomenar "quantameravellosafeina", "flipoamblamevafeinaestable" o "nomhopuccreure", però que, després del via crucis que encara estem vivint, serà -si pot ser- molt més obert, més generós i més solidari.

Perquè les coses que ens afecten no les podem oblidar. La forma com els governants governen és indignant. El poder dels bancs un assassinat. La manera com, en general, ens baixem els pantalons davant qualsevol "entreteniment-almoina", esparverant. 

Siguin les coses que ens passen bones o dolentes, es tracta d'aprendre d'elles i d'enfrontar-se als que volen fer de la nostra existència el seu rebost personal. Imagino que volen guardar per la vida després de la mort. Oi?