M'explico?

A cops, no sabem com, ens venen ocurrències en forma d'espurna que donen pas a autèntiques parides mentals a manera de frases fetes que, si les analitzéssim amb detall, podrien donar pas a diverses qüestions i comentaris. Fins i tot algun ingrés en centre psiquiàtric.

Fruit d'això, pot semblar imbècil un autentic intel·ligent i passar per intel·ligent un rematat imbecil.

Dintre de les frases que no vull oblidar, hi ha l'epitafi d'en Molière "Aquí yace Molière, el rey de los actores. En estos momentos hace de muerto y de verdad que bien lo hace". O aquella -una de les moltíssimes- que jo vull atribuir a en Groucho "el servicio de este hotel es una mierda" i la meva imaginació em transporta, amb un somriure, al mateix "hotel".

També en tinc una meva: Tenim 3 pensaments: el correcte, l'incorrecte, i el que dubta.

Recordo un còmic d'Asterix on una filera de romans salten alegrement a coll bé els uns sobre els altres. Un dels legionaris li diu a cau d'orella al seu company del darrere "Caius -el soldat ajupit del davant- es tonto, sáltatelo".

Genial. L'un li deia a l'altre que no fes una cosa perquè el que estava ajupit era tonto; però el veritable tros d'ase era el que feia cas i no saltava, dons el joc tractava de saltar l'un per sobre del altre. 

M'explico? Va, torneu a llegir...

Recordo moltes d'aquestes frases en castellà perquè en aquell "entonses" el català era residual. Quan jo era jove, la bona educació ens feia canviar d'idioma ràpidament en comprovar la resposta castellana del nostre interlocutor. Més o menys com ara.

Anem per parts. Si hagués nascut en un altre lloc, tindrà uns altres problemes i, segurament, altres enemics. Perquè jo formaria part d'un grup i estaria sota la seva influencia i semblança.

I tindríem uns antagònics, més lletjos que nosaltres, que representarien tot el que no volem ser. Per contra, sorprenentment, a ells els passaria el mateix.

Si els que ara ataquen el català haguessin nascut en un poblat qualsevol de qualsevol poble del mon, possiblement tindrien altres problemes que anar amb aquestes poques feines i collonades.

Si jo hagés nascut en el poble on els he fer néixer, m'importaria un pito el que passa a Espanya.

Però he nascut aqui, on admeto que m'importen un pito tots els representants que volen parlar per nosaltres atenent al seu propi interès (o de qui representin realment). Siguin del grup tribal que siguin.