Barreres idiomàtiques.

Això de la informàtica és la pera llimonera. Ens permet fer un munt de coses que, no fa gaires anys, no sabíem que voldríem fer.

Fa uns anys, tot el que escrivia quedava en un paper -en general ja perdut- i les dificultats per fer públiques les meves inquietuds literàries, per patiment meu i goig del sofert personal lector, eren grans.

Ara recordo que, al institut on vaig estudiar, han de tenir arxivat un escrit meu presentat per uns "amics d'aquells que diuen que ho són però que no ho són", amb el meu consentiment, per tal d'aprovar una assignatura que intueixo que no era Matemàtiques. 

Ep, els del Insti! L'escrit dels punkis signat per uns tal A. i P. era meu! I mira que posa'ls un trist notable...

Ja està, tenia que dir-ho. S'ha fet justícia. Per on anava.

Imagina que un amic teu et porta un escrit mitjà, de 165 pàgines, i et diu que el llegeixis aviam que et sembla. El primer que penses és que hauries de canviar d'amics. Te'n portes l'escrit per educació. A la nit, avorrit de la TV, penses que pots fer dos coses: anar a cagar o fer un intent de lectura. Clar que fer les dos coses alhora és la clau. Abans de llegir la primera paraula penses en que tens un amic friki, solitari i/o amargat. Després de llegir l'escrit ho confirmes.

Ara no cal perseguir a ningú. Ho penges al blog, i apa, per l'art de la ciència ja no sembles un friki perdut en el temps. Certament no s'entén el que vols dir, però que caram, no estas tant peix en tecnologia com d'altres, i no vull mirar a ningú. Però això no és el cinema i cal puntualitzar.

El meu portàtil va deixar de funcionar fa uns dies. No sabia on dur-lo a reparar, així que vaig fer una ronda per diferents llocs de reparació. A la fi em vaig decidir per una tenda on "en castellano, lo normal" semblava que entenien el que li passava al meu PC i em donaven confiança. Tota l'atenció i papers van ser en castellà. Encara tenen dubtes els que diuen que esta discriminat el castellano? "No hay peor ciego que el que no quiere ver".

Però ara és ben be igual aixó. Domino prou bé la llengua castellana com per no tenir problemes d'ús, però és que aquells informàtics castellanoparlants deien unes coses i parlaven d'uns estris que, per mi, com si parlessin en Ugandès.

Barreres idiomàtiques dintre d'un mateix idioma? Oh!