Fa calor.

Com cada dia, la senyora amb el nom que comença per M i finalitza en A, i que no es diu Maria, repeteix dues o tres vegades el costum d'escombrar el seu balcó. Ho repassa tot, incloent-hi les fulles de les plantes, que agafades per la punta amb la mà esquerra, són escombrades per la granera de la mà dreta. No cal dir que tot el material recollit per l'escombra és sobrant i, per tant, va aire avall fins tocar el terra o el cap d'algun transeünt despistat.

El seu marit, amb un típic nom que comença per P i acaba en O, i que efectivament es diu Paco, té el costum masculí de ser un magnific despistat, d'aquells que ho amaguen tot i no troben mai rés.

Fa uns dies, no recorda quants, en Paco va amagar uns calerons dins d'una bossa bossa d'escombraries, dons va pensar que estarien millor allà que al banc. I la bossa la va ficar dins del test de la Maria Lluïsa (no és el nom de la dona, és d'una planta olorosa) que hi havia col·locada al balcó.

Feia calor i la dona és sentia amb ànims per escombrar el balcó per sisena vegada. Hi havia massa pols, masses formigues, masses testos. La crisi. Amb això que agafa la Maria Lluïsa i la llença balcó avall, desinteressadament.

PAF, planta al terra, inerta, com morta. Test desbudellat, trencat per la meitat, deixant veure obscenament el seu interior de terra i una bossa d'escombraries negra.

Continua fent calor i ja passen més de 10 dies des de que va caure el test al carrer. Un escombriaire s'en adona de la existència d'aquella brutícia i, tot mirant cap a dalt com si així pogués saber qui ho ha tirat allò, tira la cigarreta que està fumant al terra amb ràbia, i recull test, planta i bossa. Ho col·loca dins el seu carret i s'ho endú a cremar.

Els euros cremats, l'operari de neteja cremat, la dona amb el balcó net, l'home al limb...al menys aquells diners no han acabat de mala manera dins d'un banc.  

Tot normal, és estiu i fa calor. O la tinc jo?