dissabte, 9 de juny del 2012

Evolucionar.

Som com som perquè hem evolucionat. Es cert que, a vegades, sembla que uns més ràpid que altres, però tampoc massa allunyats en el calendari evolutiu.

Això de l'evolució de les especies és fascinat. Saber que existeixen espècies d'animals que han tingut que adaptar-se al medi on viuen. Després de passar milers d'anys patín en silenci incomoditats de tota mena, han aconseguit fer-se un lloc i viure. Aquells peixos que van desenvolupar potes per caminar la terra...
Els que no, dons no sabem ni com eren.

En la especie humana això també val. Un mateix, sense anar més lluny. Soc una mica o bastant calb, segons com es miri. I per què? Dons perquè no em cal tenir cabell. No em serveix de rés! Visca, he evolucionat.

L'evolució esta present en el dia a dia. Donaré uns exemples reals per il·lustrar el que dic, i que demostren que encara estem bullint, coent-nos, en definitiva, evolucionat.
- Individu que passa amb el cotxe en contradirecció per un carrer peatonal del Prat, insultant els vianants que no s'aparten: li falta un bull d'evolució.
- Un altre puja a la vorera (a la rambla, al carrer marina...) i circula per ella per tal de saltar-se un semàfor. Com a mínim li falten 10 anys de cocció a foc lent.
- Aquell que compra dos banderes d'un país artificial als "xinos", amb l'única excusa de que hi ha una competició a nivell continent europeu d'un esport de masses.
- Els noiets, estudiants d'una carrera universitària, que xerren al mig de la vorera pujats en dues bicicletes, ocupant-la totalment, i que no s'aparten ni que vingui la seva avia.
- Aquells que justifiquen la violencia i que inciten a ella amb les seves declaracions i actituts, tant en l'esport com en la vida diària.  
- Encara pitjor, els que es creuen els d'abans.
- La senyora gran que, fent-se la despistada, intenta colar-se davant de tota una filera. Imagino que no té presa. Vol experimentar plaer.
- Aquell gamarús que va per la vorera amb la moto i donant gas.

Segur que en sabeu més de exemples. Tot són hores i hores de cocció, anys d'evolució que falten encara.
I d'educació.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

La banca sempre guanya

Època de silencis i enganys, de mitges veritats o mentides amagades darrera somriures. Temps d'injustícies, de covardia i por. D'am...