Rescats.

Senyors i senyores que ens governen, si volen rescatar i fer felices a milions de persones, tinguin la bondat de repartir de forma gradual els calers que volen destinar al banc aquell de la k pel mig. 

Jo no sé vostès com ho veuen, però els proposo començar per les persones que estan aturades i no cobren cap prestació; dons és evident que tenen guardades dins el cor unes grans ànsies consumistes. Després, els jubilats, dons així també estaràn contentes les farmacèutiques i de pas els avis, que ja s'encarregaran de repartir millor alguns dels calers rebuts entre els fills -les ovelletes negres de tota familia- que més ho necessitin. Finalitzaria el repartiment entre els feliços que tenen feina i estan a punt de no tenir-ne.

Sincerament, els beneficis d'aquesta acció serien molt millor que qualsevol rescat de banc, dons es reactivaria immediatament el consum. Així per exemple, amb l'alegria del moment, augmentarien els litres de vi i cervesa consumits per habitant i, a més, el consum de les patates braves (beure sense menjar es una mala costum). Fins i tot, donat aquest nou finançament just, algú podria permetre's anar un dia al futbol amb la canalla, per allò d'anar fent nou caliu. O també re-programar aquell viatge anual al poble per tal de comprar provisions de xoriço, oli o vi, tristament retrasat per la falta d'efectiu.

Senyors i senyores que ens governen: se'n adonen de la immensa felicitat que repartirien? Potser fins i tot algú, feliç de tocar caler, es tornaria de dretes. Es més, potser arribaria a preferir les dretes del país veí a les del seu; tot i ser bàsicament el mateix.

Què diuen? Fan feliços als amigots de sempre, que de tan tenir que ja no valoren res, o s'estrenen i ens paguen unes birres?