Fa 50 anys.

Faré aviat 50 anys i ja n'estic tip. Friso per tenir el meu carnet de iaio-flauta. 

Avui atacaré amb la llengua. Hi havia una vegada una familia, per exemple la meva, que parlava català a casa. No per tocar els collons de manera especial, cosa que a tothom agrada, sinó perquè ens ho havíem passat de generació en generació. Igual que algunes famílies de "pedigrí" es passen de pares a fills les relíquies d'un sant o santa familiar, o una joia o un quadre antiquíssim i valiossísim que li va regalar no sabem qui ni perquè, a un avant passat molt més seriós i important que la generació actual que un representa.

Ara se que em despisto però: qui de vosaltres no ha somiat mai de tenir un familiar ric a Cuba tan detallista que, en morir, recordava el teu nom i et deixava tots els calers? 

Masses pel·lícules.

Torno. En aquells anys, el català era d'us intern. Si volies anar per la vida tenies que fer us del "en castellano, lo normal". Inclús entre catalans. Conec famílies catalanes que no parlaven català perquè, deien, no estava ben vist. Una llàstima dons es perdien l'us normal del català en l'àmbit familiar i del castellà fora d'aquell àmbit arrambant amb tot. 

La majoria dels meus amics eren castellano parlants. Jugàvem, estudiavem, ens aburriem, tot en castellà. Però no per això érem diferents ni deixàvem de ser amics. Potser l'únic que variava era jo, dons quan venien a casa, deien que en català el meu to de veu era diferent. 

La meva educació-doma va començar en castellà. Un dels records més significatius el tinc gravat dins una classe del Liceo Pratense, llegint en veu alta la paraula TO-MA-TE, escrita així, a grans lletres, sota el dibuix d'un tomàquet. Serà potser per això que tinc una gran predisposició a prendre aquest color?

Donada aquesta base, lògicament els meus inicis d'embrutar papers van ser en castellà, amb naturalitat, dons em semblava que hi tenia més vocabulari i em feia entendre més.

Vaig començar a escriure en català a la feina, per lògica: si parlava amb els meus caps en català, perquè punyetes tenia que redactar els informes en castellà? 

El problema es de qui vol trobar-lo. Per exemple alguns mals polítics fan servir la llengua com font de problemes, incitant al confrontament, imagino que amb l'excusa de la felicitat que un pot experimentar quan creu que no necessita aprendre cap cosa dels altres.  

Per cert, encara no tinc el C de català. A què? Ja ho he dit abans, un iaio-flauta.