50.

Havia pensat en fer una llista de les 50 coses que més m'agraden barrejades amb les que no. Fins hi tot havia escrit ja del 0 al 50 juntament amb un punt i un guionet. 
Però ja esta. Quina tonteria i quina poca feina.

Vaig tot el dia una mica estressat, tot i estar al atur, i escriure és la meva vàlvula d'escapament. Me'n refot si faig faltes d'ortografia o sinó m'aprovaran el C. De veritat, a aquestes alçades de la vida tot això me la...

I més quan la feina segura la tinc al país veí i he d'aprendre, autre fois, a parlar l'idioma que allà masteguen.

Ara que tinc 50 anys, recordo que hi ha gent de la meva generació que vesteixen com si tinguessin 65 anys. Imagino que el seu cervell deu funcionar fent conjunt amb el vestit. Potser tota la culpa d'això no sigui d'ells, però si una gran part.

De la meva generació també ni ha que estan conservats. Vells, però conservats. Potser més oberts de ment, però amb aquella motxilla del 62 arrastrant. 

Un paquet que porta de tot, per exemple, una única cadena de TV en blanc i negre;  la separació a les escoles de les classes de nens i nenes (en el curs del "mixto" anaven a parar nens i nenes que treien males notes, dons era un càstig); del jugar al carrer enfangat amb la por al home del sac; de quan el Barça sempre perdia, i sobre tot... aquelles punyeteres papilles que ens donaven de crios que ens engreixaven com a porcells i que de segur són les grans culpables de totes les seqüeles que arrastrem uns millor que altres. Òndia, i la Quina Sanclemente, que no vegis quines bufes abans de dinar!!

Tinc companys d'edat que han triomfat a la vida. Altres que no. Jo encara he de començar a fer camí.

Amb il·lusió.

Un record, iaios del 62.