Director General.

Era dia de festa grossa a l'oficina. Inauguraven unes instalacions que ja feien servir un parells d'anys enrere. Per donar importancia al event, havien convidat a tothom. Primer de tot, el Director General, una persona difícil de veure i més complicat de parlar-hi. D'aquelles que valia la pena tenir-la com amiga, dons obria portes amb una facilitat exquisida.

Segurament aquest senyor tenia tot el dret a tenir un lloc tan privilegiat, guanyat amb esforç i lluita, però sempre he pensat que una cosa es que la gent t'admiri i l'altre que et babejin.

Em disperso. Torno a la festa del treball:

Després van decidir de convidar altres caps de servei de l'empresa i, finalment, antics treballadors de l'oficina. 

En aquell temps jo tenia feina en una altre secció de la fàbrica. Havia treballat en aquella oficina, però no m'havien convidat a l'inauguració. Tampoc era qüestió de pensar massa, dons cada dia els visitava per recollir informació, així que era fàcil deduir que la meva presència no era gaire necessària en aquell precís moment. 

Així que vaig entrar per la porta sense saber què passava i de sobte, em vaig trobar amb un munt de gent amb copes de cava en alegre conversa. I devia fer estona que hi eren, perquè les converses eren moltes i a un volum considerable.

Com que soc molt tímid, vaig intentar amagar-me d'aquella festa on estava present però no convidat. Vaig posar-me vermell, vaig agafar els documents i vaig enfilar la sortida amb rapidesa, però...

Em vaig trobar de sobte cara a cara amb el Director General, copa en mà, acompanyat dels meus antics caps, que van voler fer les presentacions:

- Aquest és en Marcè, el fill d'en Marcè- Van dir. Estava tant incòmode que vaig donar-li la mà i sense donar conversa, encara no recordo com, vaig sortir d'allà cames ajudeu-me. 

Ho explico perquè ho recordaré sempre. Segurament aquell home preclar va pensar que jo estava ben tocat del bolet. Si fos així, raó no li falta, però no estic més tocat que altres, que en això també soc modest.