Aquesta
es la presentació, a nivell mundial, del meu mètode exclusiu per
trobar feina. Començaré per parlar-vos de com buscar-la.
Teniu
varies opcions: cercadors de feina per Internet, empreses de treball
temporal, el servei d'ocupació local de la Diputació de Barcelona,
el servei d'ocupació català, aquell amic de debò que fa anys que
no veies, o aquell que, per casualitat, coneixes, et cau malament, i
et dona feina.
De
tots aquests, recomano fervorosament els dos darrers. Perquè els
altres, es anar a perdre el temps; o com dir que creus en les fades
fadrines.
Arribat
a aquest punt, si no es compleixen cap de les expectatives
esmentades, cal que siguis conscient que, en la teva situació, no
estas sol: hi estic jo.
Si
per casualitat tens una entrevista de feina, es molt important que no
es noti que estas desesperat. Parla amb naturalitat, sincerament.
Mostrat tu mateix. Si això no els convenç, no ho dubtis, son mals
companys de viatge. Encara que al final et contractessin, no ho
farien perquè els anessin bé, sinó vés a saber perquè. Cal que
et facis creure i la millor manera es mostrar-se tal com ets. Això
em va funcionar en les meves 4 darreres entrevistes.
Un
cop treballis, compleix i passa de tot el que escoltis. Els companys
que estan fixes no entenen la teva situació i, el mes segur, es que
escoltis com es queixen per coses que et semblaran autentiques
parides:
que
si no poden anar de creuer perquè la sogra es mareja; que si aquest
any no aniran a la neu perquè els hi han tret la paga; que si es
volen canviar el cotxe però tenen dubtes existencials de quin...
I
tu, treballant només les seves vacances i la resta de l'any aturat.
Conclusió:
no val la pena buscar feina si no coneixes ningú. Disfruta de la
vida; amb calma. A la mili, sinó hi havia tabac no es fumava. Per
tant, si no hi ha ingressos, no es menja, ni es va al cine, ni es
canvia un el cotxe, ni anem de viatge, ni es mareja la sogra.
Ni
ni ni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.