Llocs.

Hi ha llocs on saps que, tard o d'hora, t'emprenyaràs. 

La meva ingenuïtat, buscava respostes dins les energies negatives acumulades en determinats espais; però no. No cal donar més voltes. La causa son les persones.

Entro en una afamada oficina d'una caixa anomenada així. Mentre espero, veig el poc personal que hi ha i el magnific despatx del director. En aquell moments, està departint una agradable conversa amb un amic, entaulats davant del diari del dia, ben obert. Imagino que aviat aniran a esmorzar, dons ja son les nou del matí i cal anar fent via.

Casella dels Fulls de reclamació al Director General, vuits. No crec que s'hagin gastat. Simplement no ni han. Caselles de propaganda, escassa, però toca allò: Catàleg de regals, que si la jubilació...

Després d'esperar 10 minuts, es el meu torn. El treballador que està donant la cara a la caixa m'explica, amablement i seguint ordres imagino que de molt a dalt, que si vull fer un ingrés per pagar una excursió de l'escola dels meus fills, tinc dos opcions: pagar una comissió (que puja quasi al 50% del que he de pagar) o obrir una llibreta. Bufa. Això en quina part dels estudis s'imparteix?

Anys enrere m'hagués cabrejat molt. Però l'experiència ja em diu que allà, tard o d'hora, escoltaria xorrades. He marxat sense sotmetrem.

I he anat a un altre oficina on hi havia la mateixa propaganda però, significatiu, també els fulls de reclamació al Director General. Cap problema i atès amb rapidesa i simpatia.

No son els llocs, son les persones.