Llàstima que sols vinguin un cop l'any.

No es cap sorpresa si dic que estem vivim uns temps difícils. Ho notem quan rebem la dosi diària de generadors de neguits, en forma de tota mena de noticies, pressions i missatges. I no cal que arribin des dels mitjans de comunicació; nosaltres mateixos actuem com difusors d'un indicadors que, per a qui te la sort de tenir feina, senyalen que no val a badar, que pinten bastos.

Ens estem habituant perillosament a saber de pujades excessives de preus del transport, retallades de sous, retallades de drets i, de més a prop, el comerç proper que tanca per falta de clientela. I no em voldria oblidar de aquesta reforma laboral que ni en somnis havien somiat els empresaris, i tot, sota l'amenaça de quedar-se sense feina d'un dia per l'altre.

Això genera un pensament col·lectiu impropi d'un poble assalariat. Si no, no s'expliquen situacions com, per exemple, que una vaga convocada per reclamar el compliment d'un conveni signat, estigui mal vista a ulls dels ciutadans. Molts aturats acceptarien a ulls tancats aquella feina encara que fos amb el sou de fa 10 anys.

Per als que no tenim feina, aquestes situacions encara ens enfonsen més en la misèria. Perquè, per a nosaltres, simplement, no hi ha missatge. Les retallades de sous, l'augment del IRPF...es com si no anés amb nosaltres.

Ni l'espurna d'un bon auguri. Com a molt, ens entretenen amb una bona atenció -de circumstàncies- a la oficina del SOC, i fer cursos de formació amb la premissa que la preparació ens donarà feina.

Això si, feina en un futur llunyà. Tant, que potser quan arribi ja estarem feliçment emigrats, instal·lats en un nou país d'acollida, participant de la seva vida social i fundant nous casals catalans arreu del mon.

No sé com sortirà aquesta etapa en els futurs llibres d'història. Però és evident que els culpables no seran jutjats, i a nosaltres, ens tocarà demanar la factura i pagar.

Per tant, ara que ja han passat uns quants dies, crec que es de justícia reconèixer i valorar el pensament positiu que es va desgranar en la visita dels Reis Mags el gener passat. Es d'agrair, en aquesta dura etapa de crisi que, qui mana i te tanta màgica mà, sàpiga transmetre un missatge d'esperança i optimisme.

En el seu discurs a la població des del balcó de la plaça de la Vila, ses Majestats, van fent-nos saber que s'havien fixat de les moltes millores d'El Prat, des de la seva darrera visita.

Pratencs, eren els Reis en persona que ens parlaven des de la balconada de lo net que estava el poble, de lo ben arreglats que estaven els camps d'escarxofes i de lo bonic que es veia tot!

Els Reis em van obrir els ulls. Quina sort viure aquí. Una dolça veu em va suggerir el vot en les properes eleccions.

El Prat està tant maco i arreglat...Però, i si el seu discurs fos una estratègia? I si el que pretenien era encendre l'espurna de llum necessària per il·luminar els nostres cors per dir: cal actuar i ja, contra les retallades, contra els polítics corruptes -potser pocs, però es fan notar-, contra qui destrueix llocs de treball i contra allò que elimina camps de conreu al Prat per fer-hi...de tot menys industria. 

Publicat a La Riuada, febrer 2012