33.333

Per celebrar les 33333 visites, vaig a fer unes reflexions personals que, com personals que són, sols m'interessen a mi. Així que, no cal que continuïs llegint. Tot en ordre.

Educat -segur que amb bones intencions- amb mantres com "nen, deixa passar aquest desconegut"; "que llest és en Jaumet, i tu per què no ho ets?" o "ves-te'n que ho faig jo", veig com el meu pare, de quasi cent anys, intenta baixar de la vorera per deixar passar gent més jove que no té gens ni mica de respecte ni empatia amb ell.

Una bona "paga" per algú que amb els seus defectes (com en tenim tots, inclòs tu) ha volgut transmetre saviesa i ajuda a qui li ha demanat.

Ull que, si arribo a gran, portaré un bon bastó i, si ara no hi veig gaire, imagina on pot anar a parar el bastó (i no és el teu cap).

Així que jo, el petit dels germans, he crescut a l'ombra esperant que ell, cap omnipotent de la família, solucionés els meus problemes perquè, és clar, sols ell podia arreglar-ho.
He format una mentalitat d'aguantar-ho tot; de ser massa conformista: si ja els anava bé a qui tenia al voltant, a mi també; de tenir massa confiança amb els altres malgrat semblar un desconfiat més.

Culpa meva d'esperar que tothom m'ajudés, de tan bon home que soc.

Carregant-me amb motxilles que no són meves; solucionant problemes que no són meus; ignorant els meus desitjos per fer que els altres aconsegueixin els seus. Culpa meva.
Fins que un dia m'adono del passerell que porto a dins inculcat i exploto sense mesura ni control, però amb determinació malaltissa: no hi ha marxa enrere. S'ha tibat tant la corda estirant el burro Pep, que a prendre pel cul la solució, la corda i el burro.

No facis com jo i esbrina tu mateixa/mateix abans que sigui massa tard qui és el burro.

Així m'han quedat, enterrades en el temps, les ganes que tenia de jove, de viure en un poblet petit de muntanya i, més actualment, la família, la parella i els amics.

Culpa meva per no ser un fill de puta (a tots els que conec els va prou bé. Si! En conec. Si creus que pots ser tu, envia'm un missatge i et respondré per aclarir els teus dubtes).

Em queda el consol de no ser-ho, almenys, de forma conscient. Si alguna cosa em sento, és rebel, però res més que això. Rebel, i no sé per què.